A casa ens havíem dedicat tota la vida a la indústrial textil. Però, vet aquí que l’any 1982 s’insinuava ja un inici de la futura decadència del ram. Nosaltres teníem l’espai, que avui és “pizzeria”, sense utilitzar.

Una persona (…) molt integrada i estimada en la nostra família, va insinuar, en conversa familiar, que aquí hi podríem instal·lar una “pizzeria”. La idea semblava fora de lloc, però poc a poc, va fer-nos pensar. Fos com fos, en el proper viatge a Barcelona, la meva dona i jo anàrem a menjar a una “pizzeria”. (…) vàrem fer nostre el projecte, sense pensar mai que pogués ser base de la nostra economia. Ho vàrem començar, pensant que amb un professional ho podríem portar tot.